tema 5: vida de jesus
Un home de la seva terra:
Jesús va viure sempre a la terra on havia nascut, palestina. Vivia de manera semblant a la resta de persones del seu temps: menjava, es cansava, plorava, dormia... com tothom. Sabem que va ser invitat a unes noces celebrades a Canà, que participava en actes religiosos a la sinagoga, que anava a festes dels jueus..
A l’edat dels 30 anys va fer un tall en la seva vida i va començar a predicar al seu país. Parlava amb senzillesa amb exemples de la vida diària. Jesús captivava la gent. Mirava la vida amb els ulls de Déu. S’acostava als pobres, defensava els marginats, guaria els malats... jesús encomanava els goig de viure, parlava d’un Déu que estimava, invitava a comprometres, denunciava la hipocresia...
Era una bona nova que feia pales el regne de Déu.
Jesús va consagrar la vida al bé dels altres. La persona i la vida estaven pel damunt de qualsevol llei. L’amor es l’única referencia valida. Les persones discriminades per la societat compten entre les seves preferències. Les persones cristianes creuen que el fill de Déu es aquest home, jesús de Natzaret.
Vocabulari:
El sermó de la muntanya: es un conjunt de frases i reflexions breus que transmeten una nova visió de la relació entre l’esser humà i Déu.
Els miracles: els miracles s’han d’entendre com fets amb un significat mes profund, mes ella dels fets concrets.
Les paràboles: són histories que explicava jesús al poble jueu amb paraules fàcils d’entendre. Les explicava amb comparacions i metàfores.
Les benaurances: es un missatge fonamental del sermó de la muntanya on jesús mostra la decisió de seguir Déu i fer- ne present el seu regne que significa participar en l’amor fratern del món.
Benaurances:
Jo us diré 2
Feliços els nets de cor, ells veuran Déu.
Els que hagin pecat però s’hagin arrepentit. Aquets que intenten seguir el camí, seran felices al regne de Déu.
Feliços els qui lluiten per la pau, Déu els anomenarà fills seus
Els qui intentin fer que el mon sigui un lloc just, que no hi hagin baralles ni lluites. Aquestes persones seran recompensades.
Parenostre:
Pare nostre que esteu en el cel,
Sigui santificat el vostre nom,
Vingui a nosaltres el vostre regne,
Facis la vostra voluntat,
Aquí a terra com es fa en el cel,
El nostre pa de cada dia,
Doneu-nos senyor el dia d’avui,
I perdoneu les nostres culpes,
Així com nosaltres perdonem els nostres d’autors,
I no permeteu que caiguem en la temptació,
Ens deslliureu-nos de qualsevol mal
Paràboles:
El Bon samarità:
Uns bandolers agafen a un home el despullen i el deixen mig mort al camí. Passa un sacerdot, el veu, i se’n va per una banda. El mateix passa amb un levita , que el veu i se’n va cap a una altra banda. Després passa un samarità el veu, li cura les ferides el porta a un hostal, i li paga l’hostal.
El que ens vol dir aquesta paràbola es que no hem de jutjar a les persones pel com son per fora si no per com són per dins.
La ovella perduda:
Un pastor te 100 ovelles y un dia se li escapa una. El pastor la busca durant molt de temps i al final la troba, i la junta amb les altres.
El que aquesta paràbola vol dir es que hem d’esforçar-nos per aconseguir el que vulguem i hem d’ajudar a les persones mes necessitades.
La moneda perduda:
Diuen que si una dona te 10 monedes i en perd una no la para de buscar fins que la troba. Y quan la troba fa una festa
El que vol dir aquesta paràbola es que per algun petit error que facis tot te solució. Tots els problemes es poden arreglar. Mai no es tard per arreglar-los.
Fill pròdig:
Hi ha 2 fills i un d’ells de mana una herència. El pare li dona els diners i se’n va. Un dia se li acaben els diners. Torna i li demana perdo al seu pare. El para organitza una gran festa. Perquè el seu fill ha tornat i s’ha en penedit. El seu germà gran es queixa per que ell sempre s’ha portat be.
El missatge d’aquesta paràbola es que els que s’han portat malament i s’han en penedit tenen preferència d’entrar al regne de Déu.
Els miracles, els 4 tipus:
Guaricions: el que jesús volia era que la gent tingues fe. i per que jesús els pogués curar havien de tenir fe, ells tenien fe, i es curaven. Un cas es els cec de Jericó.
Domini de les forces de la natura: es basa amb la multiplicació dels pans i els peixos. Es allà on jesús fa adonar a la gent que ell es el messies. La gent l’escolta amb atenció.
Exorcisme: un exemple es l’endimoniat de Cafarnaüm. Jesús exterioritza la primacia de la seva persona.
Resurreccions: ell mateix presenta aquest cas. També estan presents on jesús fa ressuscitar a Llàtzer però tornarà a morir quan li arribi l’hora. Jesús en aquest cas venç la mort.