Apunts de la tercera evaluació

EXAMEN DE MÚSICA: APUNTS

TEXTURA: ES LA SUPERPOSICIÓ DE DIFERENTS LINIES MELÒDIQUES I LA RELACIÓ QUE S’ESTABLEIX ENTRE ELLES.

TIPUS DE TEXTURES

ACOMPANYADA

Hi ha una melodia principal i les demés estan subordinades.

MELÒDICA

Hi ha una sola línia melòdica.

CONTRAPUNTISTICA

Totes les veus tenen la mateixa importància. No avancen al mateix ritme i cada una evoluciona d’una manera independent.

HOMOFÒNICA

Totes les veus avancen al mateix ritme i tenen la mateixa importància. Acostuma a destacar una mica més la aguda.

INDICACIONS D’INTENSITAT

FF

FORTISSIMO

SO MOLT FORT

F

FORTE

SO ÉS FORT

MF

MEZZOFORTE

SO ES MIG FORT

MP

MEZZOPIANO

SO ES MIG SUAU

P

PIANO

SO ES SUAU

PP

PIANISSIMO

SO ES MOLT SUAU

CRESCENDO

       <

DECRESCENDO

> 

COMPAS

SIMPLE

           2

BINARI

                3

TERNARI

         4

QUATERNARI

           4

                4

         4

COMPOST

             6

           9

     8

             8

           8

      8

TONALITAT

FA-DO-SOL-RE-LA-MI-SI

      #

SI-MI-LA-RE-SOL-DO-FA

b

L´ÚNIC QUE NO TE b ES EL FA

FRASE MUSICAL

UNITAT COMPLETA ON TROBEM MOMENTS DE REPÓS I MOMENT S DE TENSIÓ, I AQUESTES FRASES ESTRUCTUREN EL DISCURS MUSICAL FORMANT SEMIFRASES.

FRASE MUSICAL

CADÈNCIES

Final de frase o semi-frase

CADENCIA SUSPENSIVA

ÉS QUAN EL FINAL DE FRASE O SEMI FRASE ACABA DONANT LA SENSACIÓ DE QUE HA DE CONTINUAR.

CADÈNCIA CONCLUSIVA

ES QUAN EL FINAL DE FRASE O SEMI-FRASE ACABA DONANT LA SENSACIÓ DE QUE S’HA ACABAT. ACABA EN TÓNICA.

CONTRAST

ES POT ACONSEGUIR COMBINAT INSTRUMENTS DE DIFERENT TIMBRE I POTÈNCIA SONORA O CONTRASTANT UN SOLO AMB UN TUTTI.

EN UN PETAGRAMA

1ª  LÍNEA

SOPRANO

2ª LÍNEA

ALTO/CONTRAL

3ª LÍNEA

TENOR

4ª LÍNEA

BASSO

INSTRUMENTS DE VENT

ALTURA DEL SO

DEPEN DE LA LLARGADA DE TUB

MÉS LLARG

MÉS GREU

MÉS CURT

MÉS AGUT

PRESSIÓ  DEL SO

DEPEN DE PRESSIÓ

MÉS PRESSIÓ

MÉS AGUT

MENYS PRESSIÓ

MÉS GREU

EMBOCADURES

(per on es bufa)

VENT FUSTA

BEC

FLAUTA NORMAL

BISELL

FLAUTA TRAVESSERA

FLAUTÍ PICCOLO

LLENGÜETA DE DOBLE CANYA

OBOÉ

CORN ANGLÈS

FAGOT

LLENGÜETA DE CANYA SIMPLE

SAXOFON

CLARINET

VENT METALL

BROQUET

PISTONS

TROMPETA

TUBA

BROQUET

VÀVULES

TROMPA

BROQUET

VARES

TROMBÓ DE VARES

FORMES MUSICALS

FORMA SIMPLE

SON AQUELLES FORMES MUSICALS QUE ESTÀN FORMADES PER UNA PEÇA MUSICAL

FOMA COMPOSTA

SON AQUELLES FROMES MUSICALS QUE ESTAN FORMADES PER MÉS D’UNA PEÇA MUSICAL.

FORMA BINARIA

ES QUAN HI HA DOS TEMES DIFERENTS. UN DARRERE DE L’ALTRE. FORMA: A-B . ES PODEN REPETIR.  

FORMA ESTRÒFICA

EL MATEIX  TEMA ES VA REPETINT, NOMRALMENT CANVIA DE LLETRA PERQUE NO SIGUI REPETITIU. FORMA: A-A-A…

FORMA TERNARIA

ES QUAN HI HA 2 TEMES DIFERENTS. FORMA: A-B-A. LA FORMA PRINCIPAL A ES VA REPETINT. LA A ES REPETEIX AL FINAL.

RONDÓ

ES QUAN TROBEM 3 TEMES DIFERENTS. EL TEMA PRINCIPAL A ES VA INTERCALANT. FORMA: A-B-A-C-A

LA FORMA MUSICAL

ES LA MANERA DE COM S’ESTRUCTURA UNA PEÇA MUSICAL .A TRAVÉS DE LA REPETICIÓ D’UN SEGMENT I COM S’ESTRUCTURA ES POT MEMORITZAR I AL FINAL DEFINIR-LA. LA FROMA NO ES POT VEURE NI TOCAR. ÉS INMATERIAL.

LIED

CANÇÓ. S’APLICA UNICAMENYT A LES PECES DEL S.XIX DEL ROMANTICISME. HI HA UNA VEU SOLITA I UN PIANO. ES BASA EN LA MUSICA POPULAR ALEMANYA I FLORCLORICA. FORMA ESTROFICA.

SUIT

CONJUNT DE DANSES.

TE DEUM

ES UNA PEÇAMUSICAL QUE TE LA FUNCIÓ DE DONAR GRÀCIES A DÉU.

AGRUPACIONS

VOCALS

INSTRUMENTALS

PETITS GRUPS

AGRUPACIONS DE CAMBRA (ANTIGAMENT A CAMBRES DE PALAUS)

PETITS GRUPS

AGRUPACIONS DE CAMBRA

10 ó 20 P.

CAMBRA

DUET

TRIO

CAMBRA

DUET

QUARTET: corda( violí, viola, violoncel i contrabaix)

TRIO

QUINTET:vent(trompa, flautes travesseres, oboè, fagot i clarinet)

QUARTET

CORDA FREGADA

ORQUESTRA DE CAMBRA

INSTRUMENTS DE VENT

QUINTET

COR DE CAMBRA: 4Ó5 P.

GRANS AGRUPACIONS

CORALS

GRANS AGRUPACIONS

ORQUESTRA (CORDA, VENT, PERCUSSIÓ)

CORS

FEMENINS/MASC/MIXT

BANDA

PIANO NO

ORFEÓ

MIXT. MÉS GENT

COBLA

2 TIBLES

MORFEÓ

2 TENORES

1 CONTRABAIX

1 FLAUTÍ I 1TAMBORÍ

2 TROMPAS

1 TROMBÓ DE VARES

2 FISCORNS

COBLA  

Agrupació instrumental per excelencia, en aquest cas a Catalunya. Acompanya la seva música popular; sardanes o altres tipus de ball com els gitanos. El seu origen està a l’edat mitjana, concretament a la cobla de ministrils. Hi havia pocs músics que tocaven a les festes, balades, balls… el compas es de 3/4.S.XIV es va establir la cobla com la coneixem ara. Gràcies a pep ventura. L’estructura està formada per 12 instruments i 12 músics. El so d’una cobla es pot escoltar a 4 km a la rodona.

BARRETINA

Barret que utilitzen els nois els diumenges o altres per educació. A itàlia son molt  semblants. En molts llocs del mediterrani son semblants.

EL BALL DE GITANOS

Es balla a la zona del vallès oriental i occidental. Tradicional. Es balla el dia de la festa major.

ESTART

Agrupació musical.

LA TOTA

Pròpia de l’Ebre. És balla al llarg de tota la ribera.

MANTELLINA

És porta al cap. Tul bordat (Catalunya) a espanya es porta peineta.

SARDANA

Es un tipus de ball on es fan passos llargs i curts i saltats.

SARDANOVA

Variació del ball de la sardana.

CARÀCTER DE LA MÚSICA

EL CARÀCTER DE LA MÚSICA L’ESPECIFICA EL COMPOSITOR. S’UTILITZA L’ITALIÀ COM A LLENGÜA FRANCA PER QUE TOTS ELS COMPOSITORS DEL MON L’ENTENGUIN.

TEMPO

PRESTO

MOLT RÀPID

200-168

ALLEGRO

RÀPID

168-120

MODERATO

MODERAT

120-108

ANDANTE

TRANQUIL

108-76

ADAGIO

LENT

76-66

LARGO

MOLT LENT

66-40

CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS SEGONS LA TESSITURA

VEUS BALNQUES

NENS

VEUS DE DONES

VEUS MASCULINES

CONTRATENOR

TENOR

BARÍTON

BAIX

VEUS FEMENINES

SOPRANO

MEZZOSOPRANO

CONTRAL

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

SO DETERMINAT

MEMBRANA

TIMBALES

SO INDETERMINAT

BOMBO, CAIXA, BONGOS, PANDERETA

IDIÓFONS

IDIÓFONS

METALL

DETERMINAT

VIBRANÒFONS, CARILLÓ, CELESTA, CAMPANES TUBULARS

INDETERMINAT

TRIANGLE, PLATS, GONG, CASCABELL

FUSTA

DETERMINAT

XILOFON, MARIMBA

INDETERMINAT

CAIXA XINESA, EL TEMPOLE BLOCK, GÜIRÓ, CASTANYOLES, MARAQUES, CLAUS, CARROCA, FUET.