cuento para aprender socis

Hi havia una vegada uns nens que anaven caminant feliços pel camí. Anaven cap a l’escola, avui anaven a descobrir coses noves, com per exemple la escriptura inventada pels sumeris a sumèria. Van arribar a l’escola molt feliços. La primera classe va ser de cultura.  L’escriptura  donava molta informació. La classe la van dividir en 2, una part de la classe seria per aprendre la escriptura cuneïforme i l’altra la ideogràfica. Van aprendre que la escriptura ideografia era un conjunt de escriptures però també era el començament. La escriptura ideogràfica  estava escrita per signes, no tenien en compte la fonètica, estava construïda per signes que es deien ideogrames, i representaven idees de coses i no sons del llenguatge.

Després van fer la classe de la escriptura cuneïforme. La escriptura cuneïforme era un tipus d’escriptura ideogràfica. Es feia amb argila i punxó. Van evolucionar gracies a la fonètica.

Després per alegria de tots van anar al pati. Allà van  començar a utilitzar el que havien aprés i ho van apuntar tots perquè ningú digues que l’altra gent li havia robat una cosa que era seva.

A continuació van aprendre el codi de Hammurabi, que era el primer conjunt de lleis de la història comercials, jurídics i legislatius.

Uns moments despès van emprendre el camí cap a un ziggurat. Van veure que estava fet de maó cuit perquè en aquelles èpoques hi havia escassetat de pedra i fusta. Els hi van explicar que el ziggurat era un tipus de temple. Representava una muntanya que unia el cel amb la terra i era el camí que feien les divinitats per arribar al seu temple. Constituïen una superposició de terrasses que progressivament anaven disminuint on a dalt es creia que hi havia un temple. Després van anar a menjar al palau. Era on vivia la família real, que era molt simpàtica. Estaven situats als costats dels patis i tenien uns magnífics jardins. Despès es van assabentar que l’avia d’un company de classe havia mort i van haver  de  anar a les tombés a veure l’enterrament. Tothom va sortir molt trist.

Van tornar a l’escola i van ser classe d’escultura.

Primer van fer escultures exemptes. i van representar deus, governants i reis. Els van fer amb els ulls molt oberts, amb una barba llarga i rara, la roba sense molt detall, amb la posició de mans i braços rígida, orant o jeràrquica. També els van fer la expressió de la cara rígida i seria. I per finalitzar els hi van posar un segells on a dins van posar informació.

Després van fer una classe de relleu, i tots els alumnes van rebre una pedra per dibuixar, però no sabien que dibuixar. Llavors la professora veient que els seus alumnes no sabien que dibuixar els hi va començar a donar idees coma ara: representar histories quotidianes, algun rei en alguna batalla, representar ceràmiques vidriades o pidriades, històries narratives, les portes d’ishtar o isac, estels, monuments commemoratius. Ho podien fer amb molts tipus de pintures, les cares dels senyors o persones que dibuixaven amb cara expressiva o amb perspectiva jeràtica.

Per últim van tenir una classe de religió.

A la classe de religió van aprendre alguns dels deus: ishtar(deessa del amor), enki-era(deu de les aigües) ninlil(deu del vent) marduk(el més valerós de tots els deus, va vençér taimat, crear el món i va organitzar l’univers).també els hi van dir que eren politeistes i que feien rituals. Que establien una divisió entre el mon sobrenatural i el natural. El món sobrenatural eren on vivien els deus i el món natural, com ells estaven sotmesos a aquell món. La seva professora els va dir que ella imaginava i com quasi tota la resta de persones imaginaven els deus com persones normals però també creien que eren persones amb virtuts i podien tenir defectes però a la vegada creien que podien ser immortals i poderosos.

De camí a casa els nens van passar pel costat d’un ziggurat i van tenir curiositat per entrar a veure el temple però els hi van dir que només podien entrar els grans sacerdots. També van sentir que el deu de la ciutat els hi estava jugant una mala passada perquè a la llunyania en veien els trons i els llampecs, i se sentia un vent molt fort, volia dir que hi hauria turmenta i que s’haurien de resguardar molt bé a casa fins que acabés la turmenta. Per una part era bó perquè no anirien a l’escola a aprendre aritmètica, geometria i astronomia però per l’altra part no era bó perquè segurament es quedaven sense menjar alguns dies. Van anar corrents a casa, a reguardar-se.

• Mira-ho per la part bona- va dir un senyor que anava pel carrer- tindrem molta aigua!!

activitats:

1- cerca quins 2 tipus d'escriptures apareixen en aquest text, després digues una caracteristica de cada:

2-que es un ziggurat?

3- digues caracteristiques d'un palau.

4- com era la familia reial?

5- perque van anar a les tombes?

6- quin era el deu de la ciutat? aixó volia dir que hi havia un deu a cada ciutat?

7- perque els nens no volien anar a l'escola??? que es el que no volien fer? descriu una de les 3 coses que no volien fer:

8- dibuixa un ziggurat